PROHIBICIÓ DE FUMAR AL VOLANT EN EL PAÍS VASC

La majoria de la gent vol fumar en un automòbil mentre un nen és allà, però molts van demanar que això sigués prohibit d'acord a una investigació que es va dur a terme. Jo crec que no s'hauria de fumar als automòbils mentre un nen és a dintre. El nen que més perjudicat que no el que fuma.

Es va fer una investigació sobre el tema de fumar al cotxe i a l'informe va sortir que el 74% de la gent a qui se li preguntava si li agradaria veure fumar a persones que estaven al mateix vehicle que amb menors d'edat van respondre que no. Van ser més de tres mil enquestats, qui van dir que és vint-i-set vegades més dolent fumar en un cotxe que no en una casa, ja que un cotxe és més petit que una casa i el fum que el que no fuma respira és més concentrat. Per tant, provoca més mal a l'acompanyant del conductor, el fumador.

No és bo fumar, i menys si hi ha menors. Mentre estàs conduint és molt perillós fumar perquè et distreus i pots provocar un accident. Jo crec que ho haurien de prohibir a tot arreu.

L'OBSESSIÓ MATA

Al camp tot era diferent. Hi havia gent coneguda pels carrers, els nens jugant, la gent treballant al camp i a les botigues del poble. Tots ens coneixíem i sabíem totes les xafarderies d'aquell poble.

Jo treballava a un supermercat juntament amb una noia que era l'encarregada del cap. Jo treballava de caixer i ordenava els productes del supermercat.

M'encantava parlar. I com que amb el cap no m'hi portava gaire bé, parlava amb l'encarregada que també m'ajudava a ordenar el supermercat.

Es deia Paula. Era morena, amb cabell llarg i arrissat i tenia els ulls verd clar. Era prima i alta, feia uns 1'72 cm aproximadament.

Era molt simpàtica, fins-hi tot ho era massa...

Ella m'explicava tots els seus problemes igual que ho feia jo. Amb tres mesos ens vam agafar molta confiança.

Cada dia m'agradava estar més amb ella. M'encantava anar a treballar!

Els meus amics i familiars sempre em deien que aquella noia estava sortint amb un noi.

Jo ja m'havia enamorat. I quan em vaig adonar que aquella noia de la qual m'havia enamorat era feliç al costat del seu estimat, em va provocar una gran angoixa.

Estava molt enamorat i cada vegada que la veia em sentia molt malament.

Vaig pensar en deixar la feina i treballar d'una cosa diferent, però la feina estava molt malament en aquell temps i no trobava res.

També vaig pensar en tornar a la ciutat, per poder-me oblidar d'ella i no patir més del que estava patint.

Els que m'estimaven m'ajudaven i m'aconsellaven. Em van dir que no marxés del poble, que no estaria millor en cap altre lloc que no sigués el poble i que li confessés el meu amor a la Paula.

Dit i fet, li ho vaig dir. Estàvem en un camp, al costat d'un bonic pou i li vaig confessar l'amor que sentia per ella.

Ella es va apartar de mi. Em va dir que no podia ser, que ella estava enamorada d'un altre home. Que siguéssim amics i que ho sentia molt.

Jo vaig perdre els nervis i la vaig agafar molt fort. Li feia mal i ella es queixava.

Es va posar a cridar i jo sense saber que fer la vaig tirar al pou. Li vaig fer una espenta i va caure.

Em vaig adonar que el que sentia per ella no era amor, sinó obsessió.