Entro a l'aula. Tots estàn parlant, explicant-se coses i no callen. Uns no paren de moure's d'un costat de l'aula a l'altre. Vaig cap a la meva cadira i tot silenciós m'assec.
Callat i amb els braços plegats els miro silenciosament. Ells callen i s'asseuen cadascú al seu lloc i em miren. Alguns riuen, sense saber el perquè d'aquella situació tant silenciosa, d'altres miren per la finestra, es miren els uns als altres arronsant les espatlles preguntant-se què passa...
Se senten els alumnes respirar, algún que estornuda... No paren de moure's, estàn incòmodes.
De sobte jo trenco el gel dient:
- Què passa aquí?
Aleshores comença lentament una discussió - que és el que jo volia que passés. Volia que sortís el tema sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?
Alguns alumnes diuen que pot ser incòmode perquè sóc jo, i el meu silenci els intimida, els fa respecte.
D'altres han comentat que hi ha diferents tipus de silencis, existeis el que han experimentat avui, però també n'hi han d'agradables, de necessaris, inquietants, divertits. Hem reflexionat una estona sobre el silenci en les relacions humanes i ha estat una classe molt profitosa, tot i que no he hagut d'expliarl-los res.
dijous, 31 de març del 2011
dijous, 17 de març del 2011
Sóc lletja
Sóc baix. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc baix. No poc alt, ni poc gros però molt bon noi, ni normalet tirant a baix, ni gens alt però té un no sé què, no. sóc baix i punt. Espantosament, fastigosament baix. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva baixesa en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu físic, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m'han mirat bé.
dilluns, 14 de març del 2011
dimecres, 9 de març del 2011
Sense tu- Teràpia de Shock
és de nit(Atribut)...
és tot fosc(Atribut)...
estic sol(Atribut) i no hi ha ningu(CD)...
és de nit...
un record...
dins el cor, ella hi és a dins(CCLloc)...
els seus ulls són brillants(Atribut)
i un sumriure extravagant
ja no hi és l'he perduda
va marxar lluny del meu abast(CCLloc)
i sempre(CCTemps) estarà al meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
sense tu jo no sóc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets...
sense tu jo no soc ningú(Atribut)...
és de nit...
és tot fosc..
no estic sol no ho estic
tu estàs amb mi(Atribut)
i els teus ulls són brillants
i un somriure extravagant
i sempre estarà al meu cor...
sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
sense tu jo no sóc ningú...
sense tu jo no puc
sense tu si no hi ets
sense tu jo no sóc ningú..
noohnooh
si no estàs aquí(CCLloc)
si no estàs amb mi(Atribut)
jo no et(CI) puc mirar
jo no et(CI) puc sentir
si no estàs aquí
si no estàs amb mi
jo no et puc tocar
jo no et puc besar
i sempre(CCT) estaràs al meu cor(CCL)....
és de nit....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)