Drama en el port

Joan Salvat-Papasseit va nèixer el 16 de maig de 1894 a Barcelona i va morir el 7 d'agost de 1924 a Barcelona per culpa d'una tuberculosi.
Va quedar orfe quan tenia 7 anys i el van posar a un orfanat on va apendre lletra. Als 12 anys el van treure de l'orfanat i el van posar en una institució religiosa i un any més tard va sortir a treballar. Més tard es va posar a escriure poemes.


El poema "Drama en el port" pertany al llibre "Poemes en ondes hertzianes de l'any 1919.
Aquest cal·ligrama pertany a l'etapa de l'avantguardisme. Salvat va treballar en un port durant una etapa de la seva vida.


El tema del poema tracta d'una especie de tragèdia que es produeix en un port. La gent s'espanta i es produeixen una sèrie de coses. Són una sèrie d'imatges que descriuen una zona.


El poema explica com un home veu des de el port un vaixell arribar a ell. Li agrada veure com les llums del vaixell es reflexen i com els emigrants intenten arribar a terra. També li agrada veure com es comporta el mar.




El poema no es pot dividir en parts.


Les tècniques que Joan Salvat-Papasseit va utilitzar van ser el futurisme i el cubisme. El poema Drama en el Port és més futurista. Aquí podem veure uns exemples:


- Màquines del transatlàntic, de la draga, l'aparició de la llum artificial i de l'electricitat.
- No utilitza signes de puntuació
- Drama en el Port està redactat en forma que sembli un vaixell i les onades.




En el poema Drama en el Port hi han diferents figures retòriques:


Personificacions:
- El mascle transatlàntic
- Les sirenes xisclant
- La boira inquieta


Metàfora:
- Les onades canten el desig d'engolir
- Al tro al lluny del sospir de les tenebres






El resum del poema Drama en el Port de Joan Salvat-Papasseit és sobre la vida en el mar. Les conseqüències que té viure-hi. 




El poema m'ha agradat bastant, tot i que hi han paraules o expressions que no acabo d'entendre. Està molt ben pensat el cal·ligrama.

Poesia objecte

He triat aquest poema objecte perquè m'ha cridat molt l'atenció. He vist el mortell i el rellotge i de seguida he pensat quina relació tenen: quan et sona el despertador, normalment, et fa ràbia que soni i l'estamparies a la pared. Per això hi ha un mortell, per començar a aixefar-lo a cops.

Aquest poema objecte l'he triat perquè l'hi he trobat molta imaginació. La fotografía demostra que hi ha molta inseguretat en aquest món. El candau està prohibint a la pistola que es dispari, ja que, amb la inseguretat que tenim tots, algun dia hi poden haver accidents inesperats.

Indigneu-vos

SINOPSIS

Indigneu-vos és un llibre que Stéphane Hessel als seus 93 anys parla sobre la societat actual. Que ens hauríem d'indignar contra la societat i lluitar per la llibertat. Ens vol fer entendre que d'alguna manera hem de canviar la nostre manera de ser. En aquest món s'estan creant moltes desigualtats. Diu que ara està arribant el final de la seva vida i que vol que l'altre gent estigui indignada com ho està ell.


CRÍTICA

Personalment, el llibre m'ha agradat bastant, ja que trobo que Hessel té molta raó en el que diu.

Amb els seus 93 anys està indignat amb el que passa actualment a la societat. En aquest món modern s'estan creant moltes desigualtats. Està indignat igual que ho va estar quan va lluitar per la llibertat de França. Diu que ara que arriba el final de la seva vida, vol que l'altre gent estigui tant indignada com ho està ell.

Hassel diu que la indiferència és la pitjor actitud i que els joves tendeixen a investigar, a informar-se. I al no connectar amb la realitat, els joves s'indignen.

El que Hassel intenta dir és que no ens carreguem tot el que els més grans han aconseguit amb tant d'esforç i encara més, que ens indignem amb tot el que està passant ara mateix i que contraataquem sense violència i pacíficament per lluitar pel que ens correspon. Hem de despertar ja, abans de que sigui massa tard.

La joventut d'avui dia no sabem què és lluitar per alguna cosa que realment volem, pel nostre benestar. I Hessel ens recorda com van lluitar contra els nazis o per la seguretat social, per sentir-se bé ells, per aconseguir el que ells creien que necessitaven.

Aquest llibre serveix perquè ens centrem amb el que tenim davant, ja que no estem fent res i perquè ens moguem una mica i canviem la societat actual.
Crec que li hauríem de fer cas, ja que és molt gran i ha tingut moltes experiències a la vida.


FITXA TÈCNICA

Títol: Indigneu-vos! (Original: Indignez-vous!)
Autor: Stéphan Hessel
Traducció: María Belvis Martínez García
Editorial: DESTINO
Pàgines:64
Primera edició: Abril del 2011
Preu: 5€

Silenci

Entro a l'aula. Tots estàn parlant, explicant-se coses i no callen. Uns no paren de moure's d'un costat de l'aula a l'altre. Vaig cap a la meva cadira i tot silenciós m'assec.
Callat i amb els braços plegats els miro silenciosament. Ells callen i s'asseuen cadascú al seu lloc i em miren. Alguns riuen, sense saber el perquè d'aquella situació tant silenciosa, d'altres miren per la finestra, es miren els uns als altres arronsant les espatlles preguntant-se què passa...
Se senten els alumnes respirar, algún que estornuda... No paren de moure's, estàn incòmodes.
De sobte jo trenco el gel dient:
- Què passa aquí?
Aleshores comença lentament una discussió - que és el que jo volia que passés. Volia que sortís el tema sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?
Alguns alumnes diuen que pot ser incòmode perquè sóc jo, i el meu silenci els intimida, els fa respecte.
D'altres han comentat que hi ha diferents tipus de silencis, existeis el que han experimentat avui, però també n'hi han d'agradables, de necessaris, inquietants, divertits. Hem reflexionat una estona sobre el silenci en les relacions humanes i ha estat una classe molt profitosa, tot i que no he hagut d'expliarl-los res.

Sóc lletja

Sóc baix. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc baix. No poc alt, ni poc gros però molt bon noi, ni normalet tirant a baix, ni gens alt però té un no sé què, no. sóc baix i punt. Espantosament, fastigosament baix. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva baixesa en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu físic, descriguin-me en veu alta, parlin de les meves faccions amb els seus amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que encara no m'han mirat bé.

L'ombra

L'ombra on PhotoPeach

Nadal

Nadal on PhotoPeach