Entro a l'aula. Tots estàn parlant, explicant-se coses i no callen. Uns no paren de moure's d'un costat de l'aula a l'altre. Vaig cap a la meva cadira i tot silenciós m'assec.
Callat i amb els braços plegats els miro silenciosament. Ells callen i s'asseuen cadascú al seu lloc i em miren. Alguns riuen, sense saber el perquè d'aquella situació tant silenciosa, d'altres miren per la finestra, es miren els uns als altres arronsant les espatlles preguntant-se què passa...
Se senten els alumnes respirar, algún que estornuda... No paren de moure's, estàn incòmodes.
De sobte jo trenco el gel dient:
- Què passa aquí?
Aleshores comença lentament una discussió - que és el que jo volia que passés. Volia que sortís el tema sobre l'efecte del silenci en les relacions humanes. Per què ens incomoda tant, el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?
Alguns alumnes diuen que pot ser incòmode perquè sóc jo, i el meu silenci els intimida, els fa respecte.
D'altres han comentat que hi ha diferents tipus de silencis, existeis el que han experimentat avui, però també n'hi han d'agradables, de necessaris, inquietants, divertits. Hem reflexionat una estona sobre el silenci en les relacions humanes i ha estat una classe molt profitosa, tot i que no he hagut d'expliarl-los res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada